martes, 17 de diciembre de 2013

DOTZE DÉUS SENSE PIETAT: ELS DÉUS DE L'OLIMP



Zeus/Júpiter: En la mitologia grega Zeus és el rei dels déus olímpics, governant del món Olimp i déu del cel i el tro. En la majoria de les tradicions està casat amb Hera, encara que en l’oracle de Dódona la seva dona era Dione, amb qui segons La Íliada va ser pare d’Afrodita. És conegut per les seves nombroses aventures i amants i a causa d’això va tenir molts descendents. Va engendrar a molts dels herois i heroïnes i participava a moltes de les seves històries.


 








Posidó/Neptú: En la mitologia grega Posidó era el déu dels mars i els oceans, conegut pels romans com a Neptú. Era també el déu dels terratrèmols i els cavalls. En la cultura micènica, fortament dependent del mar, la importància de Posidó feia petita la de Zeus. En qualsevol cas, l’enorme importància de Posidó pot encara veure’s en L’Odissea d’Homer, on és ell i no Zeus el principal causant dels successos.














 

  


Hera/Juno: En la mitologia gerga, Hera era una deessa de l'Olimp, esposa de Zeus i mare amb aquest d'Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó, perquè en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos, fidel servidor de la deessa.

















 Hades/Plutó: En la mitologia grega, Hades era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani.
Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat dels seus germans i els cíclops el van armar amb un casc fet per Hefest que el feia invisible quan se’l posava. En acabar la guerra, els tres germans es van repartir la sobirania del món en un sorteig i a Hades li va correspondre el govern del món subterrani.





Demèter/Ceres: Era la deesa de l'agricultura. Ella és qui va donar el blat i les lleis als homes.Va amb unes espigues de blat, una falç i una torxa. L'animal que la simbolitza, és la serp. Se l'hi va donar una genealogia, llavors es va dir que era filla de Cronos i Rea, i per tant, germana de Zeus.  














Hèstia/Vesta: És la deesa de la llar familiar i la pàtria. Se la representa amb una flama. El seu animal, és un ase. Príap va intentar violar a Hèstia en una festa que van anar. Es van quedar adormits tots. El soroll de l'ase va despertar a Hèstia i és quan va veure que l'agresor es tirava cap a ella. Ella al final va poder marxar.





















Afrodita/Venus: És la deesa de l'amor, la sexualitat i la bellesa. L'esculpen nua, sobre una patxina, amb una poma. Se l'hi atribuèixen dos animals, els coloms i els pardals. Afrodita va néixer al mar.
Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d'un simple mortal. Per ordre de Zeus, va ser l'esposa d'Hefest, un déu lleig i coix, però li va ser infidel i tingué amors amb Hermes i Ares.
Va ser la guanyadora de l'anomenat Judici de Paris, l'origen mitològic de la famosa Guerra de Troia.


 











 





Ares/Mart: És el déu de la guerra. Se'l fa sense barba, porta una cuïrassa, un casc, un escut i una llança. L'animal que se l'hi atribueix és el gall. Ares és temperamental, brutal i sanguinari. Per això els grecs, que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.