BÀRCINO
Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino (IVL· AVG· FAV· PAT· BARCIN·)
Els romans van arribar al territori català en el 218 aC, quan un exèrcit comandat per Corneli Escipió, va desembarcar a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de
suport militar en la llarga lluita que Roma tenia amb els
cartaginesos pel domini del Mediterrani. Amb el pas del temps i les conquestes, les poblacions
van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van
esdevenir ciutats consolidadament romanes, de vegades traslladant-se a
una nova ubicació propera. Bàrcino va ser una d'aquestes ciutats,
entre l'any 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un
temple de 12 metres d'alçada.
Les muralles delimitaven unes 10 hectàrees i en la seva màxima esplendor demogràfica va arribar als 2.000 habitants.
El fòrum de Bàrcino es trobava en el punt on es creuaven el Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus
i abraçava un ampli espai. S'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte imperial. Era un temple de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven quatre columnes i un part del podium de l'angle est (carrer Paradís). No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espetacles.