Martiris divins, castigs de déus:

 

Martiris divins, castigs de déus: 

Ixíon:

 No va voler donar al seu sogre el dot que li havia promès i, per alliberar-se del compromís, el matà. Ningú no el volia purificar del seu crim fins que, amb aparença de penediment, acudí a Zeus, que el prengué sota la seva protecció, el portà a l'Olimp i li concedí el do de la immortalitat. Però Ixíon traí la confiança del déu fent propostes indecents a Hera. Assabentat d'això, Zeus va prendre un núvol(Nèfele) que havia modelat amb les formes d'Hera i el portà al jaç d'Ixíon, que caigué en el parany. De la seva unió amb el núvol, s'originà el poble dels centaures. Davant aquesta nova deslleialtat,Zeus el va precipitar a l'infern.

 

Tàntal:

Pandáreo va robar el mastí d'or (que Cronos li va fer a Rea perquè cuidés del recent nascut Zeus)i li va donar a Tàntal perquè l'amagués. Un cop passada l'alarma inicial, Pandáreo li va demanar que li tornés, però Tàntal li va jurar per Zeus que mai havia sentit parlar d'aixó. Quan Zeus ho sap, l'aplasta amb una roca que estava al mont Sípilo i va arruinar el seu regne.      

  

 Sísif:

 Quan va morir li va dir a la seva dona que no li fes la cerimonia d'enterrament Quan va anar a l'infern li va dir a Hermes que el deixes tornar a la terra per castigar a la seva dona. Quan va tornar a la terra va marxar i Hermes ho va saber i el va castigar pujant una pedra que sempre baixava.